La Llei sobre les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil, publicada al DOGC núm. 7401, de 29 de juny, estableix que els testaments puguin contenir voluntats digitals i la designació d’una persona encarregada d’executar-les. També crea un registre electrònic de voluntats digitals en què s’inscriurien els documents amb les voluntats. Entre els actius d’una herència digital, la llei hi distingeix les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol; o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada.

Quan es desenvolupi reglamentàriament la Llei, es crearà el registre de voluntats digitals, que dependrà del Departament de Justícia. Aquest registre permetrà la designació telemàtica de l’hereu digital des de qualsevol ordinador, si es disposa de signatura electrònica. Davant dels prestadors de serveis, la inscripció al registre de voluntats digitals tindrà el mateix valor que el testament.

Protegir els menors dels riscos de les xarxes socials
La presència dels menors a les xarxes socials també ha superat l’actual marc normatiu. Un mal ús d’Internet suposa riscos evidents i pot comportar greus perjudicis. En canvi, els pares es poden trobar indefensos, mancats d’instruments ràpids i efectius per protegir els seus fills. En aquest sentit, el Projecte de llei reconeix que els pares tenen el dret i l’obligació d’actuar per evitar aquest ús inapropiat i per prevenir-ne els danys que pot provocar. Per tant, en casos de falta d’entesa amb els fills, la Llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i facilitarà tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges, comentaris i, fins tot, l’accés als comptes.